Investigació clínica en curs
La investigació clínica actual ha identificat el MAF com un biomarcador predictiu de resposta als bisfosfonats; podria permetre la identificació i selecció de dones amb càncer de mama en fase inicial que podrien beneficiar-se dels bisfosfonats en el tractament adjuvant.
El càncer de mama és el càncer més diagnosticat en les dones i segueix sent la principal causa de mort per càncer en dones a tot el món. La majoria de les morts es deuen a la propagació metastàtica més que al tumor primari per se: al voltant del 25% de les dones amb càncer de mama presentaran un estadi avançat de la malaltia, amb més del 70% de les quals tenen metàstasi òssia. La metàstasi òssia es pot controlar amb fàrmacs específics de metàstasi però no es cura; tanmateix, sovint el diagnòstic és massa tardar per a una gestió eficaç.
Per tant, un dels principals objectius d'Inbiomotion és ajudar a prevenir la metàstasi en pacients d'alt risc. Com a pas crucial, estem treballant en la identificació precoç de les dones amb càncer de mama que poden desenvolupar lesions metastàtiques. D'aquesta manera, ajudaríem a evitar el tractament innecessari de les pacients que no presenten risc, i a evitar possibles efectes adversos.
Els bifosfonats, que són agents modificadors del microambient ossi, tenen el potencial teòric per prevenir la metàstasi òssia. No obstant això, els assaigs clínics realitzats en milers de pacients d'alt risc han demostrat un benefici no concloent del seu ús (Coleman et al., NEJM 2011, Paterson et al., Lancet Oncol 2012, EBCTCG group Lancet 2015). Les nostres dades prospectives-retrospectives recents (Paterson et al., JNCI Cancer Spectrum 2021) demostren el benefici clínic del tractament adjuvant amb bisfosfonats en pacients amb càncer de mama negatiu MAF. Inbiomotion aborda la pregunta: aquests assaigs van fracassar en no seleccionar prèviament els pacients correctes que són de risc i, qui es beneficiarà d'aquests tractaments?
